3.4.5.Yoichi Takahashi

Nascut el 28 de Juliol de 1960 a Tokyo, Takahashi sempre ha sigut un apassionat del esport en general i del futbol en particular. La seva passió per l’esport rey, el va portar fins a Itàlia, on va realitzar entrevistes als grans com Miura (l’ídol del futbol japonès que va militar una temporada en Gènova italià), Baresi, Gullit, o Del Piero, les quals han sigut publicades a Shonen Jump.

La seva carrera professional va començar en l’any 1981, quan Shonen Jump va publicar el primer capítol de la sèrie que el va fer anar al cim: Capitan Tsubasa (Campeones).

Com a curiositat cal citar que hi ha una versió anterior de Capitan Tsubasa, que va servir perquè Takahashi fos acceptat a l’elit de Shonen Jump, i que va ser publicada en un especial dedicat integrament a Oliver (Tsubasa) i companyia l’any 1986.

Capitan Tsubasa va obtenir un gran reconeixement per part del públic, o que va servir per mantenir la sèrie durant vuit anys i rebre la consegüent versió animada.

Un cop donada per finalitzada aquesta etapa va començà immediatament a realitzar obres en la mateixa línia. En 1988 va realitzar 100 M.Jumper amb l’atletisme com a fons. En 1989 va crear Ace, centrada en el baseball i per últim Chibi, en la que narrava les aventures del petit Chibi en el mon del boxeig.
A més a més, Takahashi ha realitzat histories auto conclusives de basket, tenis u esquí que han sigut recopilades junt amb una historia de Campions en el volumens Boku wa Taro Misaki (Jo soc en Taro Misaki).

A l’any 1993 va donar el primer pas en el que seria el seu retorn a la sèrie que l’havia portat a l’èxit, realitzant un treball de 100 pagines de Capitan Tsubasa.

Finalment, en l’any 1994 i coincidint amb l’apogeu que vivia el futbol al Japó, Takahashi va reprendre les aventures de Tsubasa i companyia sota el títol de Capitan Tsubasa World Youth (Campeones hacia el Mundial).

3.4.4. Masami Kurumada

Es l’autor de Saint Seiya (Caballeros del Zodíaco). Va néixer el 6 de Gener de 1953 a la ciutat de Tokyo. La seva primera obra publicada va ser Sukeban no arashi el 1974 a l’edat de 21 anys.

Actualment, Masami Kurumada és un dels dibuixants més veterans del panorama del manganime. El seu primer treball publicat va ser Sukeban no arashi el 1974 a l’edat de 21 anys, li va proporcionar l’empenta suficient com per començar una brillant carrera dins de Shonen Jump.

Ring ni kakeru (25 volumens iniciats en 1977) va ser la següent obra tenia com a tema el boxa llençat al límit de lo èpic.

Poc després, i al llarg dels anys vuitanta, arribarien Fuhuma no Kojiro, Ramei no Zaji i Otoko zaka, totes elles predecessores de la que en 1986 seria el treball definitiu de Kurumada: Saint Seiya. Les aventures de Seiya i companyia van marcar una època al Japó i a molts països d’occident con a els Estats Units i Espanya. Més tard de ser publicada en Shonen Jump aquesta obra va ser recopilada en 28 volums amb el que Saint Seiya es convertiria en el major èxit de la seva carrera.

Precisament, el tema central de la sèrie, armadures, poders còsmics i demés, és una de les constants que s’han anat repetint al llarg de les seves posteriors obres. Silent Knigth Shoh (dos volumens recopilatoris entre 1992 i 1993) era pràcticament un calc descarat de Saint Seiya i B’t X (set volums publicats a Shonen Ace) no anava gaire desencaminada de la temàtica.

En quan a les adaptacions de les obres de Kurumada, hem de prestar principal atenció a la de Saint Seiya que es va convertir en 114 episodis televisius i quatre pel·lícules. I B’t X, que es va convertir en un anime de 25 capítols i una miniserie d’OVA’s.

3.4.3. Akira Toriyama

No obstant, va començar el seu recorregut en un mon Professional en un terreny totalment dispar; va començar com administratiu i va finalitzar abandonant el seu lloc de treball e iniciant-se en el món dels dibuixants de manga desprès de llançar-se al tot per tot. No va ser fàcil, i ell mateix ha explicat a diverses entrevistes que no està gaire d’acord amb els seus primers treballs publicats, encara que Word Island I i II van ser un complet èxit de vendes.

Nascut el dia 10 de Abril de 1955 a la Prefectura de Aichi. Aquest autor està considerat en aquets moments un mite i no només al Japó, sinó a bona part del mon civilitzat entre ells Espanya, sent un dels autors mes importants i més desitjats del manga i l’anime.

Toriyama va anant millorant dins d’una línia desbaratada i molt divertida de arguments i personatges. De aquesta manera va crear la seva primera gran obra: Dr.Slump, que va veure per primer cop la llum en les pagines del setmanal Shonen Jump, posteriorment convertit en anime i que va perdurar diversos anys fins a cansament de l’autor, mai per perdre el favor del públic.

Durant aquesta època Toriyama va anar alternant Dr.Slump amb diverses obres curtes com Dragon Boy, Tomato, Pola & Roid (totes elles publicades en dos volums recopilatoris titulats Toriyama Akira Maru Sakugekiyo I i II).

Curiosament per descansar de tant treball l’autor va decidir emprendre una sèrie curta i relaxant per entretenir-se. No va poder sospitar que d’allà sortiria es seu major èxit: Dragon Ball. Fins ara ha sigut l’obra més llarga tant en format manga com en animació. Fins i tot en aquets moments que tant el manga com l’anime han acabat.

És curiós el fet de que per més que ho ha intentat, Toriyama amb cap més altre de les seves creacions ha aconseguit tenir l’èxit que ha tingut amb Dragon Ball, ja que aquesta es podria qualificar con l’èxit dels èxits.

Actualment, Toriyama està molt ficat en el disseny de personatges de videojocs. De tant en tan treu alguna que altre historia curta con Takimecha o Majinmura no Bubul.

Ara mateix podem gaudir de la seva última obre en animació Dragon Blue, que ens recorda molt als personatges i situacions de la mítica Dragon Ball.

3.4.2. Osamu Tezuka

Tezuka Osamu, nascut Osaka el 3 de Novembre de 1928, va morir el 9 de Febrer de 1989.

Va ser un dibuixant de manga i animador japonès, creador del personatge Astroboy. Gràcies a la seva prolífica producció i a les seves tècniques pioneres (com el pas de les historietes que a penes ocupaven unes vinyetes als story manga (o mangas de llarga durada amb una trama molt més elaborada) i al format tankoubon, (el que actualment triomfa per tot el món per a l'edició de manga), sovint se l’anomena el "pare del manga" o també el déu del manga (manga no kamisama). A més a més, un dels trets més característics de l'animació i el manga japonès (sent el shojo el màxim expositor d'aquesta característica), els ulls desproporcionadament grans, és un dels més importants llegats de Tezuka al manga, influït en bona part pels dibuixos animats de Walt Disney.

Entusiasmat pel gènere de l'animació (i els treballs de Disney, els quals van crear una de les seves millors obres, El Rei Lleó, basant-se en una de les grans obres de Tezuka, The Jungle Taitei (Kimba, el lleó Blanc), va començar a dibuixar quan encara era un nen. Profundament marcat pels horrors de la Segona Guerra Mundial, des del primer moment va procurar de transmetre amb els seus dibuixos missatges optimistes i humanitaris.

El seu primer treball d'importància el va fer als 20 anys. Va ser la sèrie Shin Takarajima (La nova Illa del Tresor), però, fins els anys 50 no van sorgir la major part dels seus grans i famosos treballs, com Janguru Taitei (Kimba el lleó blanc), Tetsuwan Atom (Astroboy) i el no menys famós Ribbon No Kishi (La princesa cavaller), considerat el primer manga del gènere shojo de la història.

L'èxit continua en les següents dècades, amb sèries com Hi no Tori (Fènix) al 1954, Black Jack al 1973 Buddha al 1972i Adolf al 1983.

La carrera de Tezuka va donar un gir profund amb la culminació de la sèrie MW que va tenir el seu començament al 1976 i el seu final al 197), on va abordar temes molt poc freqüents en el manga de l'època, com l'homosexualitat, la corrupció política o les armes químiques.

Tezuka també va ser un dels pioners de l'animació japonesa, però abans de 1963 no va aconseguir de fer versions dels seus famosos mangas. En aquest any ha creat la seva pròpia empresa, Mushi Productions, amb la que va crear la primera sèrie de dibuixos animats de Japó Tetsuwan Atom (Astroboy), que comptaria amb dues revisions en anys posteriors). Després vindrien Janguru Taitei (Kimba el lleó blanc), Ribbon no Kishi (La princesa cavaller)... Totes elles van ser grans èxits, el que no va impedir que la seva productora, després de repetides crisis financeres, es veiés forçada a tancar el seu estudi d'animació a mitjans dels anys 70.

Aquest va ser l’impacta de les seves creacions i de les seves obres que encara, el seu estil es la base de les creacions d’altres autors japonesos i en les seves creacions, i els personatges que ell va infantar amb la seva ploma segueixen vivint en la cultura popular de Japó on es pot trobar en les llibreries la gran majoria de totes les seves obres. A més a més, els seus còmics han estat traduïts a dotzenes de llengües, entre elles l'espanyol.

Osamu Tezuka va morir el 9 de febrer de 1989.

3.4. Autors

3.4. Autors

Si em de parlar d’autors, em de parlar de Shonen Jump, perquè aquesta revista nipona es el coet de llançament de molts dels autors de renombre que tenim en l’actualitat.

3.4.1. Shonen Jump

Shonen Jump representa la fàbrica d’èxits dels últims anys. Remuntant-nos en el temps, ens trobem amb una revista senzilla d’historietes que neix al Juliol de 1868 i el seu preu de portada era els 90 yens. Entre les seves pagines trobem series com la polèmica Harenchi Gakuen de Go Nagi o Chichi no tadai, una historia amb el baseball com teló de fons. Desde el començament, els editors de Shonen Jump van tenir una cosa molt clara: els herois que aniran apareixent en les seves pagines tenien que ser un exemple per tots els nens i joves. Per aquesta raó, va sorgir el lema que els autors haurien d’aplicar a totes i cada una de les seves creacions: “amistat, sacrifici i valentia”. Aquestes tres paraules han marcat un segell de distinció en la línia de series de Shonen Jump setmanal que s’ha mantingut fins els nostres dies. Gracies als ingredients i a la qualitat de els títols publicats, molt aviat varen sorgir els primer èxits...

Efectivament, amb la arribada de la dècada dels setanta comencen a aparèixer autentiques bombes de la talla de Mazinger Z, Hiroshi & Pyon kira (la rana Rapponchi), Astro chojin i Mesaze Koshien, Circuit no ohkami, Cobra. Als anys vuitanta es produeix una veritable explosió d’èxits que inclouen Dr. Slump, Dragon Ball, Cat’s Eye, City Hunter, Kimagure Orange Road, Saint Seiya (Caballeros del Zodíaco), Hokuto no Ken, Capitan Tsubasa (Campeones)... I per fi el noranta, una etapa bastant irregular amb un principi rutilant i un desinflament progressiu. Tanmateix, els títols a destacar encara son nombrosos, Video Girl Ai, DNA2, Dai no daiboken, Yu Yu Hakusho, Rurouni Kenshin, Jigoku Sensei Nube, Capitan Tsubasa World Youth (Campeones hacia el Mundial)...

Si parlem de xifres en Shonen Jump, habitualment tendeixen a ser astronòmiques. Porta molts anys sent la revista manga líder en ventes al país nipó. Va arribar al seu primer milió de exemplars venuts en 1974, dos anys més tard doblava la quantitat i en 1984 batien records absoluts al arribar a els tres milions. La cosa no va acabar aquí, al any següent en ple apogeu de les aventures de Kenshiro i companyia (1985) els quatre milions es van aconseguir, en 1989 rebassarien la xifra en cinc milions i en 1991 es van aconseguir els mítics sis milions d’exemplars venuts, una xifra que es va mantenir fins al 1995 quan Dagon Ball en manga va provocar un descens en ventes que ha anat fent-se mes gran mica en mica.

Cawboy bebop

Sinopsi

Any 2071, els éssers humans han poblat tot el sistema solar gràcies a la xarxa de portes. Spike Spiegel un caçador de recompenses de 27 anys d'edat nascut a Mart va ser una figura prometedora del sindicat criminal Xarxa Drac junt al seu ex-amic Vicious. Tanmateix, un tèrbol esdeveniment el va obligar a abandonar el sindicat deixant- lo al caire de la mort. Així és com com perd el seu ull dret, posteriorment reemplaçat per un implant cibernètic. Ara treballa pels diners de les recompenses junt a Jet Black un ex-policia amo de la nau bebop, a poc a poc anirem coneixent del passat tempestuós de Spike el qual esta ple de traïcions i desamors, per la qual cosa escull odiar les dones i no suportar els nens ni als gossos, tanmateix tindrà que perseguir recompenses al costat de "Faye Valantine" una dona de 23 anys d'edat amb un passat molt relacionat amb un accident l'any 2022 durant el desenvolupament de les xarxa portes. També els acompanyarien "ED" una nena d'edat indeterminada prop dels 13, amb clars signes d'hiperactivitat, tornant-la així una perfecta hacker, la qual sempre esta acompanyada per "Ein" un gos de la raça Pembroke Welsh Corgi. Spike ho adopta com "premi de consolació" en fracassar en la captura d'un delinqüent que el tenia raptat. Pel que sembla, aquest gos és extremament valuós per a un cert laboratori d'investigació. La sèrie a penes revela res sobre el motiu. Malgrat tot, és evident que l'animal és anormalment intel·ligent: respon al telèfon, usa Internet i juga als escacs. Tots aquests fets són ignorats per la tripulació del BEBOP, excepte per ED.

Personatges

Spike Spiegel: Spike és el protagonista de la nostra aventura. Sembla un tipus que no val per a res, però que no us enganyi. Spike és el millor caça-recompenses de la galàxia. El seu passat fosc, basat en una vida oblidada, el fa recordar el seu gran amor Julia, i al seu antic company, ara enemic, Vicious. Per oblidar aquesta vida, va haver de donar un ull, i ara veu el present amb el seu ull real i els somnis amb l'ull cibernètic.

És un antic militant de la màfia dels Dracs Vermells, on va obtenir el seu gran talent per disparar i lluitar. Després d'abandonar la màfia, Spike es va unir Bebop.

El Bebop no és l'única nau que Spike té. La seva nau personal s'anomena Swordfish II, i és molt més petita i més ràpida que el Bebop.

Jet Black: Jet Black és una de les poques persones en les quals Spike confia. És més gran que Spike, i és el líder del Bebop.

Jet era abans un policia espacial, i no dubta a recórrer als seus antics companys a la recerca d'ajuda. Va perdre un braç fa temps, i ara porta una mecanització, a part d'alguna mena de mecanisme en el seu ull dret. És l'encarregat del menjar a la nau, i a parer de Spike, és realment fastigosa.

La vida de Jet està infestada d'ex-amors, antics amics i traïcions. Jet també posseeix una nau pròpia, anomenada Hammerhead.

Faye Valentine: Si Spike és el protagonista masculí de la sèrie, Faye és la protagonista femenina. És una gran tiradora i, desgraciadament per als seus companys de nau, una jugadora empedreïda. És molt presumida i aparença molt segura de si mateixa. Té una gran competitivitat amb Spike, i li ha robat la recompensa per una captura moltes vegades.

El passat de Faye és tan misteriós com el de Spike, ja que Faye va ser criogenizada fa molts anys, i no recorda res del seu passat.

Mentre Spike i Jet fan les feines de la nau, Faye s'entreté mirant la televisió o molestant a Ein, amb el que no es porta gaire bé.

A part de viatjar amb el Bebop, Faye té també una nau pròpia, que pot cridar tan sols primer un botó del seu braçalet. Aquesta nau és el Redtail.

Edward: Ed, o també conegut com Edward Wong Hau Pepelu Tivrusky IV. Es una gran hacker malgrat la seva edat .

Ed és una noia (encara que no ho sembli) de 13 anys. Quan el Bebop viatja a la Terra per encarregar-se d'un cas, troben l’ Ed envoltada de centenars d'ordinadors casolans amb els que controla d'altres ordinadors i naus espacials.

Ed es fa anomenar a ella mateixa "Radikal Edward" i és capaç de hackear qualsevol cosa que la tripulació del Bebop li demani. S'encarrega d'ajudar-los en la recerca de criminals mitjançant la xarxa.

Ein: Ein és un gos que Spike troba al final de l'episodi dos.

Ein ha estat robat per un lladre i Encara que escapa, Spike es queda amb Ein, que ve a ser un gos modificat genèticament, i val una milionada, encara que ningú dintre del Bebop ho sap.

Ein té una gran predilecció per Spike, i no es comporta molt bé amb Faye.

Vicious: Un dels principals atractius és la misteriosa relació que Spike manté amb aquest personatge. Es coneixen de temps anteriors, quan compartien el mateix treball. Mafiosos en els Dracs Vermells. Eren molt amics, però l'aparició de Julia entre ells va fer que la seva amistat canviés rotundament. És difícil determinar que va passar exactament entre ells, ja que tot la informació que rebem és a través de flashbacks que Spike té.

Vicious va sempre acompanyat per un ocell negre molt gran. En batalla, els dos estan molt igualats fins i tot encara que Spike utilitzi una pistola i Vicious una espasa.
El principi de la sèrie, Vicious és encara un membre de la màfia, i es converteix en el seu líder assassinant a sang freda els actuals líders.

Julia: Julia és un dels grans misteris que no es resolen fins el final de la sèrie.

És una amant que Spike tenia quan militava en la màfia dels Dracs Vermells. És per culpa de Julia que Spike i Vicious mantenen aquesta relació d'odi mútua.

Quan Spike deixa la seva antiga vida tres anys abans de l'inici de la sèrie, Julia desapareix. En els últims episodis reapareix, i és per culpa de la seva mort que la ràbia de Spike augmenta i decideix d'acabar amb Vicious, el que dóna peu a la batalla final.

Dragon Ball

Dragon Ball és un anime de l'estudi Toei Animation, adaptat del manga Dragon Ball d'Akira Toriyama.
Es divideix en tres parts. Cada una d'elles ens narra una etapa diferent de la vida de Son Goku, un Super Guerrer que viu a la terra que posseeix una cua de simi.

Dragon Ball

La història dóna inici amb Goku un nen amb cua el qual desconeix el seu origen, és criat a una vall perduda lluny de la civilització pel seu avi adoptiu, Son Gohan. Ell li ensenya arts marcials fins que mor a les mans de Goku mateix convertit en un goril·la gegant (Ozaru) per efecte de la llum de la lluna plena quan tot just tènia 5 anys, però ell no recorda res de tot aquest esdeveniment.

Goku és trobat per Bulma, una noia de la ciutat, la que arriba a la vall en recerca de les set esferes de drac per així poder invocar el gran Drac, el místic Shen Long, que segons la llegenda, és capaç de concedir un desig a qui aconsegueixi reunir les set esferes. Així s'inicia la narració de la vida de Goku nen (en aquesta saga s'enfronta a diversos enemics, estant els principals l'armada de La Patrulla de la cinta Vermella, el gran Pilaf, l'assassí Tao Pai Pai i el dimoni Cor Petit . També ens narra la recerca de poder de Goku fins arribar al seu sensei Follet Tortuga.

La sèrie abasta des d'aquest moment fins les noces de Goku amb Chi-Chi (a qui va conèixer des de nena) després d'haver lluitat amb ella en un torneig d'arts marcials.

Dragon Ball Z

Són Goku, el llegendari guerrer que va salvar la Terra de les mans de Cor Petit, ara viu una vida pacífica al costat de la seva esposa Chi-Chi i el seu petit fill Son Gohan. Però , la Terra novament es troba en perill gràcies a l'arribada d'estranys i perillosos éssers d'altres planetes. En aquesta sèrie descobrirem els orígens i la veritable força de Goku, així com dels seus vells i nous amics i com se les enginyaran entre tots per derrotar tot ésser maligne que s'atreveixi a posar en perill a la Terra i la resta de l'Univers.

Aquesta etapa la podem dividir en distintes sagas, segons el dolent al qual toqui de vèncer. Tenim la saga dels Super Guerrers, la de Frezzer, la dels Androides, la de Celul·la i per últim la de Boo.

Dragon Ball GT

Es la continuació de Dragon Ball Z, però és l'única sèrie que no és basada en un manga per Akira Toriyama.

La història succeeix 10 anys després del final de Dragon Ball Z. Són Goku és convertit en un nen novament amb les esferes de drac d'estrelles obscures, i han de ser recol·lectades dintre d'un any o si no el planeta on es va demanar el desig, és a dir, la terra, serà destruïda, per la qual cosa Goku, la seva néta Pan, i Trunks decideixen d'embarcar-se en una aventura per l'espai i trobar-les.

Naruto

Basada en el best seller manga creat per Masashi Kishimoto, s'ha convertit en tot un èxit internacional. L'edició del còmic ha venut més de 50 milions d'exemplars dels més de 30 volumens publicats fins avui. Naruto no és només la sèrie de referència del manga actual, sinó que ha traspassat fronteres arribant a rècords de vendes en videojocs, cinema a casa i merchandising.

Sinopsi

La història es basa en el creixement de Naruto i els seus amics ninjas ( guerrers japonesos especialitzats en ninjutsu )acostant-se a les relacions entre ells. Naruto es un nen que te atrapat a un dimoni en el seu interior; el Kyuubi (Dimoni Guineu de Nou Cues), per això es depreciat per tota la seva vil·la, Konoha.

Naruto ha trobat dos amics i companys de la seva mateixa edat, Uchiha Sasuke, qui també és el seu etern rival, i Haruno Sakura, de qui està enamorat encara que el seu amor no és correspost. Tots formen part d'un equip de ninjas sota la guia de l'experimentat sensei Hatake Kakashi. En aquestes aventures, Naruto somiarà en convertir-se en Hokage (Líder de la vil·la) de Konoha per així ser respectat per tots els seus habitants.

Personatges principals

Naruto Uzumaki: Estudiant de l'Acadèmia Ninja, Naruto viu a la Vil·la Oculta de la Fulla, fent bromes i entremaliadures.

El somni de la seva vida és ser Hokage, el cap del poble, i convertir-se en el millor ninja de tots els temps. A més a més, Naruto amaga un secret que ni ell mateix no coneix: que el Dimoni Guineu de Nou Cues que va aterrir al poble està confinat dintre del seu cos.

És un noi extravertit, li encanta el Ramen, acostuma a ser una mica lent per entendre les idees però arriba a desenvolupar algunes molt enginyoses.

Sakura Haruno: Sobresurt entre tots els altres per les seves habilitats i coneixements intel·lectuals.

Sakura aspira a convertir-se en una Kunoichi, un ninja femení. Però com que és una noia jove, tendeix a preocupar-se més pels nois, especialment per en Sasuke Uchiha (segons ella i el club de fans del Uchiha: el noi més maco, valent i eixerit de tota Konoha), que no té cap interès en ella. paral·lelament, Naruto està enamorat de Sakura.

Una de les seves qualitats més vistoses és el "Inner Sakura", una espècie de consciència que mostra com es sent en realitat Sakura en cada moment.

Sasuke Uchiha: Descendent del clan Uchiha.

Solitari i impassible, ha dedicat la seva vida a venjar la destrucció de la seva família en mans del seu germà Itachi Uchiha.

Sasuke té dues grans qualitats: talent i sensibilitat. Això, juntament amb el seu atractiu físic, el converteix en l'estudiant més popular entre les alumnes de l'Acadèmia Ninja.




Kakashi Hatake: Pertany a l'elit Ninja de la Vil·la Oculta de la Fulla i és conegut altres "Kakashi Sharingan" o “el ninja copia”.

Addicte a les novel·les d'adults, és molt enigmàtic i rara vegada mostra les seves emocions.

Combina les habilitats del ninjutsu, amb el taijutsu i el genjutsu.

És capaç de sorprendre fins i tot el ninja més expert.

Tots ells formen l'equip set.

A més d’aquest equip ens trobem molts més que van aportant informació a la trama i a uns “dolents” que aporten emoció i tensió als capítols.

Bleach

3.3. Alguns títols

3.3.1.Bleach

Basada en el còmic de Kubo Tite de 2002, compta ja amb 29 edicions i actualment continua sent líder de vendes al Japó setmana darrere setmana. El seu èxit va ser de manera tal que tan sols dos anys més tard de la seva publicació ja tenia la seva adaptació televisiva. I com no podia ser d'una altra forma, el resultat ha aconseguit també triomfar, estant una de les sèries anime més populars i més vistes a l'actualitat.

Sinopsi

Ichigo és el protagonista de Bleach. És un adolescent japonès de 15 anys amb una particularitat, des de petit és capaç de veure els esperits, comunicar-se amb ells i fins i tot, tocar-los.

Ichigo vivia com qualsevol altre nen del seu poble natal, Karakura. Però gràcies a la seva habilitat de veure esperits, coneixerà Kuchiki Rukia, l'esperit d'una misteriosa noia. Aquesta trobada canviarà la seva vida per sempre, perquè durant una lluita en la qual Rukia queda greument ferida, aquesta decideix de transferir els seus poders com "Déu de la mort" a Ichigo. Així, Ichigo es convertirà en un altre Shinigami (Déu de la mort).

Com Shinigamis, els protagonistes tindran la feina de guiar fins l'anomenada "Societat d'ànimes" als esperits que no volen abandonar la terra però que resulten inofensius. Això s'aconsegueix amb un ritual: atacant els Hollows (esperits malignes) amb una espasa segadora d'ànimes i després enterrant i purificant a aquests esperits. Amb aquesta tasca aconseguiran l'equilibri entre el món humà i el de les ànimes.

Bleach mostra principalment dos tipus de personatges. D'un costat estan els humans que no poden veure o sentir esperits, encara que excepcionalment, com en el cas d’ Ichigo, alguns poden veure’ls i altes, els esperits malignes, els clàssics dolents que s’han de derrotar per poder arribar ha finalitzar l’objectiu.

Personatges principals

Ichigo Kurosaki: És el protagonista de sèrie, és un estudiant de 15 anys amb l'habilitat de poder veure i tocar els esperits. Ell des de ben petit ha tingut problemes amb altre gent pel seu color de cabell que es un color taronja destenyit. Una nit l’ Ichigo es troba amb la Rukia Kuchiki, una noia shinigami que es veu obligada a donar-li els seus poders, fent així a l’ Ichigo un shinigami substitut.

Isshin Kurosaki: És el pare de l’ Ichigo i té una personalitat molt activa i extravertida. Sovint està fent bajanades per tal de cridar l'atenció dels seus fills. Es sol barallar amb l’ Ichigo. Encara que no ho sembli, en el episodi 109 descobrim que es un shinigami sense poders.

Masaki Kurosaki: És la mare, que va ser assassinada per un hollow quan l’ Ichigo tenia només 9 anys, és per això que l’ Ichigo lluita contra el hollows i accepte la feina de shinigami. No vol que ningú torni a passar pel mateix.

Karin Kurosaki: És la filla petita de Isshin i Masaki, té 9 anys. D'esperit molt esportiu i competidor, igual que l’ Ichigo pot veure els esperits però no tant bé.

Yuzu Kurosaki: L'altre germana petita de l'Ichigo, és l'encarregada de fer les feina de casa, és molt tranquil·la i alegre. No pot veure esperits.

3.2. Gèneres d’anime

3.2. Gèneres d’anime

En l’anime podem trobar diversos gèneres com els que es troben en tots el mitjans audiovisuals. L’acció, l’aventura, la comèdia, la ciència ficció, el drama, les histories infantils, la fantasia, el romanticisme, el terror…

Encara que no podem encasellar els títols amb una única temàtica ja que bé poden incloure dos o més gèneres dels citats anteriorment.

Però l’animació japonesa encara es pot classificar d’una manera més específica:

3.2.1. Segons l’audiència a la que van dirigits

KODOMO: En japonès significa literalment nen. Aquest gènere està enfocat al públic infantil. Alguns exemples són Doraemon, Ninja Hatori o Hamtaro.

CHIBI: En japonès significa literalment petit. Es destaca per estar destinat a una audiència menor de deu anys. Vindria a ser el mateix que el kodomo.

SHONEN: Es podria traduir con noi o xicot. Està enfocat als nois. Quan parlem d’aquest gènere estem parlant de títols com Dragon Ball, Saint Seiya, Naruto, Yu Yu Hakusho o One Piece.

SHOJO: Es tradueix com noia i està enfocat principalment a les noies. Algunes de les series més representatives d’aquest gènere són Sailor Moon, Card Captor Sakura, Candy Candy o Fruits Basket.

SEINEN: Significa literalment home jove. El seu objectiu d’audiència són els adolescents els homes joves i els homes adults. Com a exemples tenim Cawboy Bebop, Samurai Champloo o Owtlaw Star.

JOSEI: Del japonès dona, es centra principalment en el públic femení adolescent, jove i adult. Com a exemple tenim Paradise Kiss de Clamp.

3.2.2. Segons la temàtica i l’estil que segueixen

MAHO SHOJO: Tracta de una noia bruixa o amb poders màgics. Esta dirigit principalment a nenes. Com a exemples tenim Escola de Bruixes o Corrector Yui.

CHIBI: En japonès significa literalment petit. Es destaca per estar destinat a una audiència menor de deu anys.

MECHA: És el gènere amb el que es va produir l’expansió de l’animació japonesa. El seus protagonistes tendeixen a ser robots gegants. Segons el seu argument aniran destinats a un públic o a un altre. Els exemples que trobem són Mazinger Z, Evangelion, Robotech, Rahephon i la clàssica Astro Boy (Jet Marte).

SENTAI: Tracta el tema dels superherois. Com a exemple tenim Cyborg 009.

SHONEN-AI: Tracta el romanç homosexual entre dos nois i/o homes. No tenen contingut sexual èxplicit. Loveless es un bon exemple, Sukisyo també o es i Shaman King.

SHOJO-AI: El romanç lèsbic es el seu tema principal, però aquest gènere tampoc arriba a tenir contingut sexual. Un exemple seria Strawberry Panic!

YAOI: Es un gènere en el qual es reflexa l’amor entre dos nois i/o homes, però a diferencia del Shonen-ai, si que té sexe explícit. Com a exemple Gravitation.

YURI: Reflexa l’amor entre dues noies i/o dones, que també, a diferencia del Shojo-ai sí conté contingut sexual èxplicit. HEN o Venus versus Virus son bons exemples.

HENTAI: Significa literalment pervertit. Es el nom que es dona a la animació japonesa pornogràfica. Tenim com a exemples Bible Black, Love Lessons ,DNA Hunter o Caliente Nagi. A diferencia de la pornografia occidental que manca d’argument, el hentai té un argument molt treballat i cap situació es dóna perquè sí.

FUTANARI: Es pornografia on els seus personatges son hermafrodites, però tret d’això te les mateixes característiques que un hentai. Com a exemple podem trobar Bible Black, on les protagonistes tant poden tenir òrgans sexuals femenins com masculins.

ECCHI: Es la pronunciació de la “H” de hentai. Tracta situacions mig sexuals portades a la comèdia. Golden Boy o Doctora Liam serien exemples d’aquesta temàtica.

DOJINSHI: Son creacions fetes per fans d’una sèrie on podem trobar contingut sexual èxplicit o simplement situacions que mai es donarien a l’anime original.

GORE: Series que involucren molta sang i violència extremes. En España les coneixem com Sang i Fetge. Com a exemple tenim Elfen Lied, Bersek o Gantz.

HAREM: La temàtica es senzilla, un munt de noies i/o dones que van darrere d’un mateix noi o home. Normalment involucren molt la comèdia en les seves trames. Uns exemples serien Love Hina o Negima.

ANIME PROGRESSIU: Són les animacions que trenquen amb els esquemes i tòpics establerts en la animació japonesa. Bons exemples son Neon Genesis Evangelion, FLCL, Paranoia Agent o Serial Experiments Lain. Normalment, per comprendre-les en la seva totalitat necessitem de més d’un visionat.

3.2.3. Segons l’estil de dibuix també tenim una altre classificació

BISHOJO: Significa literalment jove bonica. Com a exemple tenim Chobbits. Aquet estil esta destinat principalment al gènere masculí.

BISHONEN: Es tradueix literalment con a jove bonic. El protagonista tendeix a ser l’ideal de bellesa japonesa. Bastant prim, no massa musculós, amb la barbeta afilada i el cabell estilitzat. En general amb una aparença afeminada o andrògina. Un exemple seria Fushigi Yugi o qualsevol dels títols fets per les Clamp.

KEMONO: Humans amb trets animals. Com a exemple trobem Inuyasha, Dragon Ball o Tokyo Mew Mew.

SUPER DEFORMED: Els personatges es caracteritzen per ser molt petits, com ninots, i exagerar les característiques infantils. Un molt bon exemple seria Dr.Slump.

MOÉ: Es un gènere que es caracteritza per exagerar les característiques tendres dels personatges. Com DNA Angel.

3.1. Formats en que podem trobar l’animació japonesa

3. CARACTERISTIQUES DE L’ANIME

3.1. Formats en que podem trobar l’animació japonesa

3.1.1. Sèrie de Televisió

Són normalment el format més comú, ja que moltes estan basades en un manga publicat a Shonen Jump (una revista setmanal).

Per a les estrenes de cada sèrie al Japó, acostuma a presentar-se un episodi per setmana, en temporades de 13 o 26 capítols per motius de calendari. D'aquí pot variar la seva distribució en altres parts del món.

3.1.2. OVA

Traduint les sigles ens trobem amb "Original Video Animation" (Animació Original en vídeo) o també "Only Video Aviable" (solament Disponible en vídeo).

Són els especials no transmesos per televisió, on la durada d'un episodi pot variar d'uns sols minuts a 45 minuts, de vegades poden ser complements de la història o podem trobar la continuïtat o el final. Se solen crear per donar més tirada a l’animació en qüestió, o un cop finalitzada aquesta, per seguir treien profit a l’èxit que ha despertat.

Però, també ens trobem alguns casos com Lain, serial experiments o FLCL (Furi kuri) on es la versió animada d’un manga curt.

3.1.3. Pel·lícula

Són els llarg metratges produïts per les companyies d’animació.

Poden ser històries originals o basades en algun manga, o gran part de vegades en les sèries de anime que poden presentar històries alternes o un temps lògic establert de la sèrie.

3.1.4. Pack

Son, com bé descriu la paraula per nomenar-los, pack on es recullen tots els capítols d’una producció.

Molts cops, es posen a la venda amb extres que poden incloure documentals de com s’ha realitzat, dibuixos originals, parts inèdites a televisió, fiches tècniques dels personatges i comentaries del autor. O, fins i tot amb alguna figura o carta de la sèrie.

3.1.5. Especials de Televisió

Són episodis creats per moments puntuals on pot continuar la trama del títol, o bé ser totalment independent. Sovint, es donen als canvis d’estació.

3.1.6. ONA

ONA ("Original Net Animation ") (animació creada per Internet).
Dissenyat principalment per a la seva distribució a Internet.

2.6. Arriba a la televisió

2.6. Arriba a la televisió

Les primeres mostres d'animació que es van televisar procedien dels Estats Units, amb gran popularitat entre el públic infantil.

Toei Doga també es va plantejar la possibilitat de crear una entrega per setmana de dibuixos per a la televisió, però, una entrega per setmana suposava un treball massa pesat per ser rentable, per la qual cosa, va abandonar la idea.

Tanmateix, Osamu Tezuka, al capdavant de Mushi Productions; va decidir d'afrontar el repte que això suposava; naixent així la primera sèrie d'animació japonesa, amb lliuraments setmanals de 30 minuts aproximadament. El tema escollit va ser el personatge de manga que el propi Tezuka havia creat per aparèixer setmanalment a la revista "Shonen", el robot Tetsuwan Atom.

També de Tezuka va ser Jungle Taitei (Kimba, el lleó Blanc), el primer anime a color i el primer d’emetre’ls a la península per la televisió espanyola en 1969.

Encara que no va ser fins a principis dels anys setanta quan va començar l'apogeu de les sèries de robots gegants amb Mazinger Z , que l'animació purament japonesa es va donar a conèixer en la resta del món.

Part d'aquestes sèries es van exportar, però algunes d'elles van resultar problemàtiques a països com França o Filipines. També va haver-hi sèries de caràcter educatiu basades en la literatura occidental, algunes d'elles mundialment conegudes com Heidi (Apurusu no shojo Hiji, 1974), El gos de Flandes (Furandudu no inu, 1975) o Marco de los Apeninos a los Andes (Haha wo tazunete sanzenri, 1976). D'aquestes, Heidi va ser dirigida principalment per Isao Takahata, mentre que el disseny de personatges i paisatges dels escenaris va córrer a càrrec d'Hayao Miyazaki. Fins i tot van viatjar a suïssa per cercar paisatges reals que després poguessin utilitzar. La sèrie es va emetre a Itàlia en 1976, i d'allà es va exportar a Espanya, per allò, molts van pensar que es tractava d'una producció italiana i no japonesa.

Els anys vuitanta són als quals molts nomenen " els daurats del anime", degut al sorgiment dels reproductors de vídeo domèstics. Les productores van augmentar en gran nombre les seves llistes de títols produïts, i els compradors també van augmentar la demanda.

Ara com ara, la producció de títols és més variada que mai, abastant els diferents gustos del públic. Les noves series animades incorporen tecnologies digitals molt avançades, com per exemple InuYasha de Rumiko Takahashi (creadora també de Ranma 1/2), i la reedició amb millor qualitat d'àudio i vídeo de sèries antigues com Capitan Tsubasa (Campeones) o Saint Seiya (Caballeros del Zodíaco).

Finalment, des de començaments d'aquesta dècada, pel·lícules animades japoneses han guanyat importants premis com Sen to Chihiro no Kamikakakushi (El viatge de Chijiro) de Hayao Miyazaki que va obtenir un Os d’Or en el festival de Cinema de Berlín i un Oscar en 2003 com millor pel·lícula animada, o Haru no ugoku (El castell Ambulant) d'aquest mateix cineasta, que va estar nominat a millor pel·lícula animada en els premis Oscar de 2006.