3.2. Gèneres d’anime

3.2. Gèneres d’anime

En l’anime podem trobar diversos gèneres com els que es troben en tots el mitjans audiovisuals. L’acció, l’aventura, la comèdia, la ciència ficció, el drama, les histories infantils, la fantasia, el romanticisme, el terror…

Encara que no podem encasellar els títols amb una única temàtica ja que bé poden incloure dos o més gèneres dels citats anteriorment.

Però l’animació japonesa encara es pot classificar d’una manera més específica:

3.2.1. Segons l’audiència a la que van dirigits

KODOMO: En japonès significa literalment nen. Aquest gènere està enfocat al públic infantil. Alguns exemples són Doraemon, Ninja Hatori o Hamtaro.

CHIBI: En japonès significa literalment petit. Es destaca per estar destinat a una audiència menor de deu anys. Vindria a ser el mateix que el kodomo.

SHONEN: Es podria traduir con noi o xicot. Està enfocat als nois. Quan parlem d’aquest gènere estem parlant de títols com Dragon Ball, Saint Seiya, Naruto, Yu Yu Hakusho o One Piece.

SHOJO: Es tradueix com noia i està enfocat principalment a les noies. Algunes de les series més representatives d’aquest gènere són Sailor Moon, Card Captor Sakura, Candy Candy o Fruits Basket.

SEINEN: Significa literalment home jove. El seu objectiu d’audiència són els adolescents els homes joves i els homes adults. Com a exemples tenim Cawboy Bebop, Samurai Champloo o Owtlaw Star.

JOSEI: Del japonès dona, es centra principalment en el públic femení adolescent, jove i adult. Com a exemple tenim Paradise Kiss de Clamp.

3.2.2. Segons la temàtica i l’estil que segueixen

MAHO SHOJO: Tracta de una noia bruixa o amb poders màgics. Esta dirigit principalment a nenes. Com a exemples tenim Escola de Bruixes o Corrector Yui.

CHIBI: En japonès significa literalment petit. Es destaca per estar destinat a una audiència menor de deu anys.

MECHA: És el gènere amb el que es va produir l’expansió de l’animació japonesa. El seus protagonistes tendeixen a ser robots gegants. Segons el seu argument aniran destinats a un públic o a un altre. Els exemples que trobem són Mazinger Z, Evangelion, Robotech, Rahephon i la clàssica Astro Boy (Jet Marte).

SENTAI: Tracta el tema dels superherois. Com a exemple tenim Cyborg 009.

SHONEN-AI: Tracta el romanç homosexual entre dos nois i/o homes. No tenen contingut sexual èxplicit. Loveless es un bon exemple, Sukisyo també o es i Shaman King.

SHOJO-AI: El romanç lèsbic es el seu tema principal, però aquest gènere tampoc arriba a tenir contingut sexual. Un exemple seria Strawberry Panic!

YAOI: Es un gènere en el qual es reflexa l’amor entre dos nois i/o homes, però a diferencia del Shonen-ai, si que té sexe explícit. Com a exemple Gravitation.

YURI: Reflexa l’amor entre dues noies i/o dones, que també, a diferencia del Shojo-ai sí conté contingut sexual èxplicit. HEN o Venus versus Virus son bons exemples.

HENTAI: Significa literalment pervertit. Es el nom que es dona a la animació japonesa pornogràfica. Tenim com a exemples Bible Black, Love Lessons ,DNA Hunter o Caliente Nagi. A diferencia de la pornografia occidental que manca d’argument, el hentai té un argument molt treballat i cap situació es dóna perquè sí.

FUTANARI: Es pornografia on els seus personatges son hermafrodites, però tret d’això te les mateixes característiques que un hentai. Com a exemple podem trobar Bible Black, on les protagonistes tant poden tenir òrgans sexuals femenins com masculins.

ECCHI: Es la pronunciació de la “H” de hentai. Tracta situacions mig sexuals portades a la comèdia. Golden Boy o Doctora Liam serien exemples d’aquesta temàtica.

DOJINSHI: Son creacions fetes per fans d’una sèrie on podem trobar contingut sexual èxplicit o simplement situacions que mai es donarien a l’anime original.

GORE: Series que involucren molta sang i violència extremes. En España les coneixem com Sang i Fetge. Com a exemple tenim Elfen Lied, Bersek o Gantz.

HAREM: La temàtica es senzilla, un munt de noies i/o dones que van darrere d’un mateix noi o home. Normalment involucren molt la comèdia en les seves trames. Uns exemples serien Love Hina o Negima.

ANIME PROGRESSIU: Són les animacions que trenquen amb els esquemes i tòpics establerts en la animació japonesa. Bons exemples son Neon Genesis Evangelion, FLCL, Paranoia Agent o Serial Experiments Lain. Normalment, per comprendre-les en la seva totalitat necessitem de més d’un visionat.

3.2.3. Segons l’estil de dibuix també tenim una altre classificació

BISHOJO: Significa literalment jove bonica. Com a exemple tenim Chobbits. Aquet estil esta destinat principalment al gènere masculí.

BISHONEN: Es tradueix literalment con a jove bonic. El protagonista tendeix a ser l’ideal de bellesa japonesa. Bastant prim, no massa musculós, amb la barbeta afilada i el cabell estilitzat. En general amb una aparença afeminada o andrògina. Un exemple seria Fushigi Yugi o qualsevol dels títols fets per les Clamp.

KEMONO: Humans amb trets animals. Com a exemple trobem Inuyasha, Dragon Ball o Tokyo Mew Mew.

SUPER DEFORMED: Els personatges es caracteritzen per ser molt petits, com ninots, i exagerar les característiques infantils. Un molt bon exemple seria Dr.Slump.

MOÉ: Es un gènere que es caracteritza per exagerar les característiques tendres dels personatges. Com DNA Angel.